El Club Atlètic Correcamins, organitzava el diumenge 17 de gener una cursa de caire popular als voltants del poble de Torà, entre Ponts i Calaf. El recorregut enllaça un seguit de pistes forestals fins a cobrir la distància de 10km, amb un desnivell positiu de 230m, havent de superar algunes rampes dures i pendents pronunciades.
I fins allà van anar-hi quatre representants del nostre club: el Repiso, el César, el David i jo mateix, l'Iñaki. Arribem amb temps de sobres i en sortir del cotxe, abrigats amb anorac, ens adonem que farà fresca i que la humitat es fa notar. Recollim el dorsal, paguem els 10 euritos de la inscripció i a canviar-nos de roba. Trotem una estona per escalfar, després de dubtar de quina roba agafar i quines bambes portar (les de trail, les de carrer?- maleïda decissió).
A la sortida ens diuen que degut al desnivell és un 10.000 més lent que una cursa plana, cal sumar com a mínim uns 3 minuts més. Després d'uns minuts d'espera, a les 10h., un trabucaire amb el seu trabuc dispara el tret de sortida; realment és una cursa rural...
La pujada al principi suau comença a carregar les cames a partir del km 1.5 fins al 4. Cal fer passes curtes i regular el ritme sense mirar els minuts, donat que alguna rampa s'enganxa i es fa realment llarga. Després ve una baixada molt pendent, i ràpida, en què tothom es llença a per totes. Així s'arriba al fons de la vall, on hi uns 500m per asfalt i un avituallament just abans de la segona pujada del dia, més curta i suau on és més fàcil trobar bones sensacions. La temperatura és ideal per correr i els darrers km són ondulats amb lleugera tendència a baixar.
Al final ens trobem a meta, contents d'una cursa senzilla i popular però molt xula, exigent, una organització atenta i solvent i amb un recorregut molt bonic. El David, el César i el Repiso comenten que han tingut bones sensacions malgrat que algunes pujades costaven. Jo en canvi vaig equivocar-me al escollir les sabatilles i em vaig posar les de trail, amb les quals no havia corregut mai, i que van començar a fer-me mal i em van obligar a caminar l'últim km. Llàstima, però què hi farem.
Després d'abrigar-nos una mica, mengem l'entrepà de botifarra acabat de fer i la coca cola de l'avituallament mentre passegem una estona per la fireta. Després, cotxe i cap a Andorra, a dinar a casa.
http://www.correcamins.org/
